Gravats tema, Gaudi-r-Verdaguer,

 J.Verdaguer, Canigó, 1886

Poeta i fangador sóc

i en tot faig la feina tan neta,

que fango com un poeta

i escric com un fangador 

Digue'm corona d'or qui t'ha ideada?

Qui en son verger aquestes flors collia

Era una gorga de Cadí o Mirmanda,

 o era un àngel hermós que t'ha teixida

amb una flor d'or de sos sedosos rinxos

tornant un raig de sol i un de celestia?

T. Oller, 2013 , 2ª edició. Calcografíia, 25 x 32 cm. punta seca, sobre paper H.M.

        Amb capitells malrodons

      uns semblem troncs de palmera

      esbadiats amb palmons,

      arcs de la volta lleugera:

      palmeres d'encantat bosc

     de roca entre blanca i bruna,

     desprès d'entrada de fosc,

     quan hi llambrega la lluna

                                

                 T. Oller, 2013 , 2ª edició. Calcografíia,25 x 32 cm.  Punta seca, sobre paper H.M.

                  Muntanyes regalades

                  són les del Canigó:

                  elles tot l'estiu floreixen,

                  primavera i tardor

                                                            Que bonica n'és la mar,

                                                         que bonica amb nit serena¡

                                                            De tant mirar lo cel blau

                                                          els ulls li blavegen.

                                                             Hi davallen cada nit

                                                          amb la lluna i les estrelles,

                                                           i en son pit, que bat d'amor,

                                                          gronxades se bressen. 

              

 

T. Oller, 2013 , 2ª edició. Calcografíia, 25 x 32 cm. Aiguafort, sobre paper H.M.

El Canigó és una magnolia immensa

que en un rebrot del Pirineu se bada,

per abelles té fades que la volten,

per papellons els cignes i les àguiles.

 Formen son càlzer escarides serres

que plateja l'hivern i l'estiu daura,

grandiós veire on beu olors l'estrella,

els aires rellentor: els núvols aigua.

Les boscúries de pins són sos barbissos
els Estanyols ses gotes de rosada,
i és son pistil aqueix palau aurífic, 
somni d'aloja que del cel devalla.

T. Oller, 2013 , 2ª edició. Calcografíia, 25 x 32 cm. Aiguatinta al sucre, sobre paper H.M.

 Mes el bosc s'espesseix, el roure es lliga
als pins que llur piràmides aixamplen,
i entre ells s'alça l'abet, com l'arbre mestre
entremig del tinquet i la massana...
  De tant en tant, del cim de l'aspera serra
se veu fins al pregon una escombrada,
 com l'alzina en la negrosa escorça 
se veu del llamp corsecador la ratlla.

T. Oller, 2013 , 2ª edició. Calcografíia, 25 x 32 cm. Aiguafort , sobre paper H.M.

Cinc rius brollen d'aquesta muntanya grandiosa,
cinc rius d'aigua de gebra, mig perles i mig mel: 
de tots amb les escumes el Roselló s'arrosa:
aixís sos raigs escampa l'estrella més hermosa
per los jardins del cel.

 T. Oller, 2013 , 2ª edició. Calcografíia,25 x 32 cm.  Aiguatinta amb collage, sobre paper H.M.

     CANIGÓ,  llegenda Pirinaicqa de la Reconquesta.  Jacint Verdaguer,
 Edició presentada per Ramon Gual i Joan Maluquer i Ferrer
Terra Nostra
Galerada, 2002